Un revista-laboratorio dedicá na poesía, proza, ciencia, arte, música, historia, política na papiamentu
El amor, madre, a la patria
No es el amor ridículo a la tierra
Ni a la hierba que pisan nuestras plantas.
Es el odio invencible a quien la oprime.
Es el rencor eterno a quien la ataca.

Jose Martí

10/25/2008

Prostitushón di Idioma 3

Awe nós ta analisá algún secshón di un discurso qu Beatrís, reina di Paisnan Abóu, a tene na honor di e bishita estatal di presidente di Ghana.

Nós a dicidí di someté e texto na escrutinio pasobra e ta duna algún punto di referencia importante di e punto di bista di gobièrnu macamba. Pues, según derecho estatal di Paisnan Abóu tur texto pronunciá pa nan hefe di estado (decorativo) tá someté na còntròl y revishón. Nós por bisa antó qu calque punto di bista qu Beatrís pronunciá, tá punto di bista oficial di gobièrnu.

Toespraak van Hare Majesteit de Koningin ter gelegenheid van het staatsbezoek Ghana

Dit is het eerste staatsbezoek dat tussen onze beide landen plaatsvindt, maar dat betekent geenszins dat er geen eerdere formele of informele contacten zijn geweest. Er is eerder sprake van het tegendeel. Mijn zoon Prins Alexander en zijn vrouw Prinses Máxima vierden in 2002 in Ghana het driehonderdjarig bestaan mee van de diplomatieke betrekkingen tussen onze beide landen. Zelf ontving ik toen in dat feestelijke kader de Asantehene Otumfuo Osei TuTu II en zijn echtgenote. Bovendien bracht al veel eerder mijn man een uitvoerig bezoek aan Uw land.

Deze driehonderdste verjaardag van onze diplomatieke betrekkingen toont duidelijk aan hoe lang er al contacten tussen Ghana en Nederland bestaan.

E ta referí na rapto, deportashón, colonisashón, saqueo y explotashón como relashón diplomático. Nós a llega di tende di diferente eufemismo pa e crimen di mas pisá qu Europa, y específicamente macamba e perpetrá, pero llamé relashón diplomático ta algu nobo pa nós. Macamba no ta laga di sorprendé den nan creatividad pa tapa nan crímennan y barbarísmonan.

De aanwezigheid van een grote Ghanese gemeenschap in Nederland illustreert hoe belangrijk en intensief deze contacten ook nú nog zijn. In feite zijn onze betrekkingen zelfs nog ouder. Reeds in 1598 werd een Nederlandse handelspost gevestigd in Moree en in 1637 werd het fort Elmina veroverd op de Portugezen. Het was het begin van een langdurige en wisselvallige geschiedenis. Het oogmerk van de Nederlanders die in dat verre verleden naar Uw kusten kwamen, was handel drijven, in de eerste plaats in goud, het edele metaal waaraan Uw land zijn toenmalige naam dankte. Zeker níet edel was de handel in mensen die daarop volgde en die vele jaren de belangrijkste Europese commerciële activiteit in dit gebied was.

Atrobe e ta referí na e barbarismo di rapto, deportashón, colonisashón, saqueo y explotashón di africano y tera africano y consiguiente sclavisashón di africano den camponan di concentrashón como un acto «no noble». Ademas di llama nan historia bárbaro «no noble», e ta referí na e historia aquí como «largu y variábel». No ta trata di un actividad comercial «no noble», sino di barbarismo. Tambe e ta referí na e motibu di macamba su aparishón na costa ganés como un intenshón di haci negoshi, caminda e mester a referí na rapto, deportashon, explotashón y saqueo.

Aan deze onmenselijke activiteit, die pas in 1807 werd beëindigd, denken wij thans met afschuw terug.

Esaqui tá e parti qu ta interesá nós. Esaqui tá e parti central di e discurso. Beatrís ta bisa: «Riba e actividad inhumano aquí awendía nós ta pensa cu horor.»

¿Esey tá tur cos? ¿Horor? ¿Disgustu? Esaqui tá e típico balia tambú macamba rònd di e asuntu. ¿Paquico? Pasobra un cos tá bisa qu ta contemplé cu horor, otro cos tá reconocé nán áctonan di barbarismo y finalmente otro cos tá ofrecé disculpa y pidi pordón. Ora ta ofrecé disculpa y pidi pordón ta sigui e siguiente paso qu tá indemnisashón. O sea cèn. E, pa e motibu ey ta balia tambú macamba: haci como si fuera, pero finalmente no admití pa no tin qu carga consecuencia.

1807. Un interesante fecha. Solamente qu e fecha aquí tin di aber cu Inglatera, y no Paisnan Abóu. 1807 tá e aña qu Inglatera a para e «nogoshi» di catibu qu nós ta llama deportashón di africano. Beatrís mester a bisa acerca qu aínda na e momento ey sclabitud den tur colonia tábata sigui normalmente. Na 1833 Inglatera ta abolí sclabitud. Macamba ta sigui aínda 30 aña mas pa te na 1863 nan abolí sclabitud. 30 aña mas di barbarismo. No quere qu catibu tábata hende líber for di e momento ey. Después di e momento ey aínda tur catibu a queda bou di «supervishón estatal» durante un periodo di dies aña.

Nós ta salta un gran parti di e discurso qu pa nós no tin relevancia.

Evenals in vroeger tijden is ook nu de handel een belangrijk element in onze betrekkingen.

Atrobe Beatrís ta referí na comercio como un elemento importante di nan relashón. ¿Con por llama rapto, deportashón, sclabitud, explotashón y saqueo relashón? Solamente den e mente colonial racista patológico macamba.

Y pa caba di rematá e ta bisa na final lo siguiente:

Mogen Ghanezen en Nederlanders blijven wat zij al zo lang zijn: good companions.

Esaqui tá un final infelís como producto di e mesún mente colonial racista patológico. E ta referí na tantu siglo di rapto, deportashón, explotashón y saqueo cu e palábranan: good companions.


Papiamentu Bibu


No hay comentarios: