Un revista-laboratorio dedicá na poesía, proza, ciencia, arte, música, historia, política na papiamentu
El amor, madre, a la patria
No es el amor ridículo a la tierra
Ni a la hierba que pisan nuestras plantas.
Es el odio invencible a quien la oprime.
Es el rencor eterno a quien la ataca.

Jose Martí

12/14/2008

Tapaqueshi Macamba

Mañán y otro mañán lo tin e notorio y detestábel Conferencia di Mesa Rondó, caminda den forma di un blitzkrieg, un bia mas, macamba ta purba tuma un paso mas den e proceso di consolidashón di e structúranan colonial.

Tá lamentábel qu aínda nos ta papia di autonomía sí o no, caminda asta esnán qu tá contra Declarashón Final y Conferencia di Mesa Rondó ta sigui defendé loque no tá defendíbel. Cu ningún argumento hurídico por defendé e presunto autonomía. Hasta esnán qu ta organisá e marcha di mañán nós a tende defendé e presunto autonomía cu vehemencia.

Sin embargo, mañán nós lo tá presente y nós lo marcha. Y si protestando nós ta logra qu e conferencia ta falla, nós a logra bastante.

Nós lo sigui insistí: mientras nós ta bati cabés si nós lo tin autonomía o no, nós lo no llega ningún caminda. Es mas: di tá formalmente colonial pa bira supuestamente un teritorio autónomo, pasando pa Trinta di Mei, ata nós tá na bispu di e día di infamia, caminda nós lo formalisá structúranan colonial un bia mas. Ma nós tá bibando mas qu 300 aña den infamia. Y precisamente Statüt tá e carpusa, e camisa di óncebar, e coshèt, e documento colonial abyecto ey qu tin nós wantá, sin posibilidad di desarollo, sin posibilidad di integrashón cu nós región. Tur aña nós ta sangra, mirando alrededor di 400 di nos yunan bai laga nós pa mayoría no bolbe nunca mas y aportá na edificashón di sociedad macamba. Profesor Weeber den un remetido den Amigoe a llam’é un «sistema di beca atrasá… manipulá pa interesnan macamba». Obviamente. Tá cumbiní macamba qu nos yunan ta bai studia alla. Atraé pa condishonan di trabóu qu mas nunca nos por igualá aqui, ta bai pèrdí pa sémper pa nós. Na inglés ta llam’é brain drain: fuga di celéber. Fidel Castro ta mishi continuamente cu e tópico aquí den su Reflexiones. E fuga di celéber aquí tá un di e motíbunan principal di nos subdesarollo. Y asina tin mas asuntu qu ta pone nós den en callehón sin salida aquí.

E callehón sin salida tin un nòmber: Statüt, como símbolo di ocupashón y colonisashón macamba. Nós a dun’é un nòmber mas llamativo: Tapaqueshi Macamba.

Tanten nós ta queda bou di e tapaqueshi macamba, queda, día adén día afó, impregná pa tur loque tá macamba bou di e tapaqueshi ey, nos bista nublá pa e huma diqui bou di e tapaqueshi ey, nós lo no por mira mas leu qu e tapaqueshi y nós lo no progresá.


Papiamentu Bibu

No hay comentarios: